FISIOTERÀPIA • OSTEOPATIA • MEDICINA TRADICIONAL XINESA

viernes, 23 de diciembre de 2011

¿QUÉ ES LA OSTEOPATÍA Y QUIÉN PUEDE BENEFICIARSE?

Seguramente hayan oído hablar de ella en muchas ocasiones: que es una terapia natural o alternativa, que se hacen trust, que es agresiva,…

Pues bien, empezaremos diciendo que la osteopatía es una medicina manual muy sutil. Es considerada como la ciencia o la técnica para diagnosticar y tratar las disfunciones del cuerpo humano por medio de manipulaciones, que tienen por objetivo mejorar la estructura músculo-esquelética. Es decir, busca conocer si el sistema de articulaciones y músculos están correctamente alineadas y si funcionan bien. O por el contrario un accidente, una mala posición o el estrés psicológico lo han alterado.

El inicio de la osteopatía se lo debemos al Dr. Andrew Taylor Still, que tras la pérdida de 3 de sus hijos por enfermedad, establece en 1872 las bases de la osteopatía y en 1874 cura su primer caso mediante esta disciplina. Desde entonces la osteopatía ha tenido un largo desarrollo siendo Irvin Korn en Europa su más importante figura.

La osteopatía tiene 4 principios básicos:

1. El de manualidad: No hay ningún tipo de máquina o aparato, todo se realiza exclusivamente con las manos. Son la fuente de información del osteópata. La mano percibe, valora, siente, compara y corrige.

2. El de globalidad: Es decir, el osteópata concibe el cuerpo como algo indivisible. Y lo tratará, desde la visión más global a la más específica. Por ejemplo: un paciente que asiste por dolor en zona cervical, por cervicalgia. Antes de comenzar a tratar, se le deberá valorar toda la columna. Puesto que el origen de esa cervicalgia, puede estar en un sacro mal alineado.

3. El de individualidad: Cada lesión será diferente y cada tratamiento, único. No hay protocolos de tratamiento, puesto que cada lesión puede tener un origen diferente.

4. El de causalidad: Relaciona los puntos anteriores, es decir, siempre actuaremos sobre el origen de la lesión y no sobre el síntoma.

¿QUÉ TIPO DE PACIENTES SON SUSCEPTIBLES A LA OSTEOPATÍA?

• Problemas musculo-esquelético: artrosis, artritis, lumbalgias, dorsalgias, cervico- braquialgias (dolores de cuello), tendinitis, esguinces, problemas de rodillas, …
• Problemas posturales: escoliosis, lordosis, cifosis…
• Problemas craneales: cefaleas, migrañas, mareos, bruxismo, problemas témporo-mandibulares, …
• Problemas digestivos: hernia de hiatos, pstosis gástrica, gastritis, estreñimiento, …
• etc

Marta García.
Fisioterapeuta y Osteópata

lunes, 14 de noviembre de 2011

CAMINAR.

Caminar és, normalment, el nostre mitjà de transport més utilitzat per desplaçar-nos; per casa, anar a comprar, anar a la feina, inclús és l´activitat més senzilla i l´abast de casi tothom a l´hora de fer “gimnàstica” en el nostre dia a dia.

Cadascú de nosaltres tenim una forma diferent de caminar, que hem anat adquirint durant tota la nostra vida; de petits ens hem identificat amb la dels nostres pares i la de persones properes i amb el temps ha anat canviant, acord amb el nostre caràcter i amb les experiències viscudes.

Quan caminen,normalment, no ens plantejem si ho fem corbats, rectes, amb el cos endavant,etc, sencillament caminem de la manera que inconcientment hem aprés. Adonar-nos de com és la nostra manera de caminar ens pot ajudar a comprendre com som i com ens movem per la vida. Per exemple; una persona que camini amb les espatlles caigudes i el cos corbat, podria ser que fos una persona introvertida i que reprimeix els seus sentiments.

Sovint, la manera de caminar que aprenem no és la més higiènica per la nostra salut. Per aquest motiu us suggereixo algunes pautes que us poden ser d´ajuda per millorar la vostra manera de caminar:

- Pren consciencia de la teva manera de caminar, respectant la postura actual.

- No la modifiquis directament, abans observa-la i nota com et sents amb ella després de conèixer-la.

- Tingues present la manera correcte de caminar que t´explico seguidament: quan fas la passada, el primer impacte del peu amb al terra ha de ser amb el taló, després deixa caure el pes cap a la part externa del peu passant pel dit petit, pels altres dits fins arribar el dit gros i serà amb aquest moment, quan el peu aguanta tot el pes del cos i a la vegada s´impulsa amb el dit gros per fer el següent pas. És important que ho facis amb el genoll semiflexionat i mantenint la pelvis, el tronc, les cervicals i el cap com en la posició correcte de peu (veure article anterior).

- Intenta caminar més lent i suau, i ser conscient de cada pas i no està pensant amb coses que t’estressin mentre camines. Segurament, caminant més relaxat millorarà la teva respiració i en conseqüència la teva postura.

- Evitar portar freqüentment el següent calçat: sabates amb tacons alts perquè fan que es carregui molt la part anterior del peu i multiplica per deu les deformacions dels peus; les xancletes perquè és un calçat que no estabilitza el peu i per tant transmet a través de la cama més impacte a les articulacions i a la columna vertebral; les sabates estretes perquè no deixen moure el peu amb naturalitat i fa que augmenti el risc de lesions i també de deformacions dels peus.

Dit això, us proposo que llegiu amb atenció algunes maneres incorrectes de caminar:

• Caminar amb els talons, és a dir, donant un impacte molt fort amb el taló quan es fa la passa (caminar molt ràpid, estar enfadat, anar descalç, anar pla, amb tacons durs i alts). Les ones d´impacte amb el taló es transmeten a través de la cama fins les articulacions de la pelvis i la columna provocant sobrecàrregues en alguna d´aquestes.

• Caminar començant la passada amb la planta, amb la punta o fins hi tot amb el lateral del peu. Aquest fet pot donar-te problemes de fascitis plantar, dolors a la part anterior del peu i un augment de les deformacions del peu.

• Caminar amb un augment de la curvatura lumbar “ traient cul”. Aquest mal hàbit pot provocar-te, a la llarga, dolor lumbar. Aquesta mala postura va acompanyada de hiperxtensió de genoll i el cos tirat lleugerament endavant.

• Caminar amb el cap inclinat cap endavant i les espatlles caigudes. Aquest fet pot provocar-te dolor a les cervicals i també contractures a la zona de trapezis i dorsals.

• Caminar excessivament relaxat, desequilibrat i inestable. Aquesta manera de caminar es caracteritza perquè la persona fa moviments estranys amb diferents parts del cos. Et poden apareixer dolors en diferents part del cos.

• Caminar estressat, ràpid i nerviós. El cap i el tronc estant inclinats endavant i avall, les espatlles pujades. L´expressió facial està rígida, tancada i amb la mandíbula apretada. Acostuma a donar-te tensió muscular a les zones més dèbils del teu cos.


Adona’t si en la teva manera de caminar pots millorar algun dels aspectes detallats anteriorment i si és així, intenta modificar-la un cop el dia durant almenys un minut cada dia i pren consciencia de com et sents així. D´aquesta manera aniràs automatitzant els canvis.

Anims!!!!! els canvis en la postura i en la manera de caminar són lents, però a la llarga són molt beneficiosos per el teu benestar.

Bibliografia:

El fisioterapeuta a casa. Lluís puig. Ed. Viena edicions
El gran libro del dolor de espalda. Mike hage. Ed. Paidós.
Estiramientos de cadenes musculares.Jorge Ramón Gomaríz.Ed.La liebre de marzo.

sábado, 17 de septiembre de 2011

Higiene en la postura i les posicions del cos.

Durant la nostra quotidianitat fem moltes postures i canvis de posicions a les que normalment no els posem atenció. Si fèssim un recompte de les vegades que durant l´any; ens aixequem d´una cadira, ens estirem al llit, ens ajupim per agafar les boses de la compra i els quilometres i quilometres que fem caminant, ens adonariem del temps, esforç físic i risc de lesió que impliquen en el nostre dia a dia .

Per aquest motiu, he pensat que us pot ser útil; conèixer quines són les postures i posicions més correctes alhora de moure´ns.

Aquest mes us parlaré de les postures de peu i assegut i de la millor manera d´aixecar-nos i asseure´ns . Els propers mesos continuaré enviant-vos recursos per millorar altres postures com; dormir, estirar-nos i aixecar-nos del llit, ajupir-nos per agafar pesos i caminar.

Dit això, posem-nos a treballar!!!!!

Com podem millorar la nostra postura quan estem de peu?

Els peus ben recolzats a terra (no doblegar els dits del peu en garra) i intentem fer-ho amb els dits i la planta el màxim d´oberts possible. Els peus separats a l´alçada dels malucs, alineats amb els genolls i aquest amb lleugera flexió.
La pelvis en posició neutre amb les abdominals i els glutis amb una mica de contracció (tirant la panxeta una mica cap endins).
Les espatlles lleugerament endarrere alineades el llarg del tronc i deixem que caiguin pel propi pes dels braços.
Les cervicals i el cap seguint la vertical, amb la barbeta una mica cap al pit.
Finalment, ens autoalongarem visualitzant un fil que surt de la base del nostre cap que ens estira cap al cel i un altre que ho fa desde´l sacre cap a la terra.

Atenció !!!! quan estem de peu, sense caminar, per no cansar-nos tant ens pot ajudar:

• Repartir el pes del cos en els dos peus i deixar que el cos tingui un petit balanceig. Inclús podeu posar una cama davant de l´altre i moure el cos despleçant el pes cap endavant i cap endarrere.
• També podem descansar una cama a sobre d´un esglaó.

Així alleugerim la tensió de la nostre columna lumbar i en general de tot el cos.

Com podem millorar la nostra postura quan estem asseguts?

Els peus recolzats a terra, separats a l´alçada dels malucs. Els genolls flexionats a uns 90º i els malucs lleugerament més alts que els genolls.
És important que l ´esquena quedi recta, respectant les curves fisiològiques. Seure sobre els isquions, ossos que tenim sota les natges i que es noten ràpidament si seiem amb l´esquena ben recta. No deixar caure el cos cap endavant ni cap endarrere, perquè així aumentariem o disminuiríem les curves fisiològiques.

Si la cadira no és ergonòmica i/o té el seient tou, segurament el cul s´ens enfonsarà i això provocarà una inversió de la columna lumbar, per evitar-ho, una vegada asseguts; aixecaquem una mica les natges i ens col.loquem una tovallola a sota d´aquestes.

Ah!!!!! Quan estiguem moltes hores asseguts, per alliberar la tensió de la columna i millorar la circulació, ens pot ajudar:

• Fer servir una caixa per reposar-hi un o els dos peus.
• Moure´ns desde´ls isquions passant lateralment el pes cap a un isquió i cap a l´altre, també cap endavant i cap endarrere vasculant la pelvis.
• Estirar les cames, aixecar-nos una estoneta. No estar més de 45 min seguits asseguts.

I finalment, sabeu que hi ha una forma correcta de seure i aixecar-nos?

Partint de la posició d´assegut amb el pes repartit per igual sobre els dos isquions, l´esquena recta , els peus separats a l`amplada dels malucs i els genolls alineats. Inclinarem lleugerament el cos endavant (posant la panxeta cap a dins) i recolzarem tot el pes sobre els peus i les cames, fent la força amb les cames, empenyem cap amunt fins quedar drets.

Des de la posició correcte dempeus, flexionarem els genolls, flexionarem els malucs i recolzant tot el pes als peus i a les cames, confiant amb la seva força, inclinarem el tronc endavant (posant la panxeta cap endins) i baixarem poc a poc fins a seure suaument.

IMPORTANT!!!!! Tan per seure com per aixecar-nos hem de fer la força amb les cames i no amb la pelvis i la columna, per això:

• Si no confieu gaire amb els vostres peus i/o cames és molt important que us recolzeu al reposa braços de la cadira.
• També que us assegureu que la cadira no es mogui.