Desde hace miles de años, la Medicina Tradicional China (MTC), como cualquier otra Medicina, parte de la premisa de intentar reestablecer y preservar la salud.
En principio, y aquí encontramos una de las diferencias más significativas con respecto a la Medicina Occidental, en MTC no se habla de “enfermedad” sino de “desequilibrio”.
¿Y qué es lo que implica esta diferencia? Hablar de uno u otro concepto, se traduce en unas formas muy diferentes de interpretar la Medicina. En la MTC, se parte de la idea de que el ser humano está constantemente en interacción con su entorno, es decir, con el resto de seres humanos, animales, plantas, . . .
Y no sólo está en continuo contacto con él, sino que realmente forma parte de ese entorno, forma parte, en definitiva, de la Naturaleza. En ésta, los cambios son constantes, por lo tanto también lo son en nososotr@s mism@s y en lo que nos rodea, y en el momento en que no podemos o sabemos adaptarnos a esos cambios es cuando surge el desequilibrio, la no adaptación al entorno. Así por ejemplo, ante una misma situación en la vida, ya sea un cambio climático brusco (como un “golpe” de frío), un virus, una determinada alimentación, un desgaste físico importante, una situación de estrés, o bien incluso un traumatismo, cada un@ de nososotr@s puede reaccionar de formas bien distintas. Hay personas a las que no les llegarán a afectar estas situaciones, en cambio a otras sí, y de entre éstas, a cada una le puede afectar de un modo diferente.
Por este motivo, la MTC trata a cada persona de una forma única. Y por lo tanto también el Tratamiento que se le proponga será totalmente personalizado. Éste puede ir desde la Acupuntura (tratamiento a través de agujas, láser, etc., de determinados puntos “energéticos” en nuestro cuerpo), Moxibustión (aplicación de calor sobre los puntos de Acupuntura), Fitoterapia (uso de plantas medicinales), Tuina (técnicas manuales), . . .
Así, en definitiva, la Medicina Tradicional China trata de recuperar el equilibrio que el ser humano, por uno u otro motivo/s, ha perdido con respecto a su entorno, implicando todo ello un mayor cuidado de su propia salud, y en definitiva de sí mism@.
Vanesa González Álvarez.
Terapeuta en MTC.
      FISIOTERÀPIA • OSTEOPATIA • MEDICINA TRADICIONAL XINESA
jueves, 26 de abril de 2012
viernes, 23 de diciembre de 2011
¿QUÉ ES LA OSTEOPATÍA Y QUIÉN PUEDE BENEFICIARSE?
Seguramente hayan oído hablar de ella en muchas ocasiones: que es una terapia natural o alternativa, que se hacen trust, que es agresiva,…
Pues bien, empezaremos diciendo que la osteopatía es una medicina manual muy sutil. Es considerada como la ciencia o la técnica para diagnosticar y tratar las disfunciones del cuerpo humano por medio de manipulaciones, que tienen por objetivo mejorar la estructura músculo-esquelética. Es decir, busca conocer si el sistema de articulaciones y músculos están correctamente alineadas y si funcionan bien. O por el contrario un accidente, una mala posición o el estrés psicológico lo han alterado.
El inicio de la osteopatía se lo debemos al Dr. Andrew Taylor Still, que tras la pérdida de 3 de sus hijos por enfermedad, establece en 1872 las bases de la osteopatía y en 1874 cura su primer caso mediante esta disciplina. Desde entonces la osteopatía ha tenido un largo desarrollo siendo Irvin Korn en Europa su más importante figura.
La osteopatía tiene 4 principios básicos:
1. El de manualidad: No hay ningún tipo de máquina o aparato, todo se realiza exclusivamente con las manos. Son la fuente de información del osteópata. La mano percibe, valora, siente, compara y corrige.
2. El de globalidad: Es decir, el osteópata concibe el cuerpo como algo indivisible. Y lo tratará, desde la visión más global a la más específica. Por ejemplo: un paciente que asiste por dolor en zona cervical, por cervicalgia. Antes de comenzar a tratar, se le deberá valorar toda la columna. Puesto que el origen de esa cervicalgia, puede estar en un sacro mal alineado.
3. El de individualidad: Cada lesión será diferente y cada tratamiento, único. No hay protocolos de tratamiento, puesto que cada lesión puede tener un origen diferente.
4. El de causalidad: Relaciona los puntos anteriores, es decir, siempre actuaremos sobre el origen de la lesión y no sobre el síntoma.
¿QUÉ TIPO DE PACIENTES SON SUSCEPTIBLES A LA OSTEOPATÍA?
• Problemas musculo-esquelético: artrosis, artritis, lumbalgias, dorsalgias, cervico- braquialgias (dolores de cuello), tendinitis, esguinces, problemas de rodillas, …
• Problemas posturales: escoliosis, lordosis, cifosis…
• Problemas craneales: cefaleas, migrañas, mareos, bruxismo, problemas témporo-mandibulares, …
• Problemas digestivos: hernia de hiatos, pstosis gástrica, gastritis, estreñimiento, …
• etc
Marta García.
Fisioterapeuta y Osteópata
Pues bien, empezaremos diciendo que la osteopatía es una medicina manual muy sutil. Es considerada como la ciencia o la técnica para diagnosticar y tratar las disfunciones del cuerpo humano por medio de manipulaciones, que tienen por objetivo mejorar la estructura músculo-esquelética. Es decir, busca conocer si el sistema de articulaciones y músculos están correctamente alineadas y si funcionan bien. O por el contrario un accidente, una mala posición o el estrés psicológico lo han alterado.
El inicio de la osteopatía se lo debemos al Dr. Andrew Taylor Still, que tras la pérdida de 3 de sus hijos por enfermedad, establece en 1872 las bases de la osteopatía y en 1874 cura su primer caso mediante esta disciplina. Desde entonces la osteopatía ha tenido un largo desarrollo siendo Irvin Korn en Europa su más importante figura.
La osteopatía tiene 4 principios básicos:
1. El de manualidad: No hay ningún tipo de máquina o aparato, todo se realiza exclusivamente con las manos. Son la fuente de información del osteópata. La mano percibe, valora, siente, compara y corrige.
2. El de globalidad: Es decir, el osteópata concibe el cuerpo como algo indivisible. Y lo tratará, desde la visión más global a la más específica. Por ejemplo: un paciente que asiste por dolor en zona cervical, por cervicalgia. Antes de comenzar a tratar, se le deberá valorar toda la columna. Puesto que el origen de esa cervicalgia, puede estar en un sacro mal alineado.
3. El de individualidad: Cada lesión será diferente y cada tratamiento, único. No hay protocolos de tratamiento, puesto que cada lesión puede tener un origen diferente.
4. El de causalidad: Relaciona los puntos anteriores, es decir, siempre actuaremos sobre el origen de la lesión y no sobre el síntoma.
¿QUÉ TIPO DE PACIENTES SON SUSCEPTIBLES A LA OSTEOPATÍA?
• Problemas musculo-esquelético: artrosis, artritis, lumbalgias, dorsalgias, cervico- braquialgias (dolores de cuello), tendinitis, esguinces, problemas de rodillas, …
• Problemas posturales: escoliosis, lordosis, cifosis…
• Problemas craneales: cefaleas, migrañas, mareos, bruxismo, problemas témporo-mandibulares, …
• Problemas digestivos: hernia de hiatos, pstosis gástrica, gastritis, estreñimiento, …
• etc
Marta García.
Fisioterapeuta y Osteópata
lunes, 14 de noviembre de 2011
CAMINAR.
Caminar és, normalment, el nostre mitjà de transport més utilitzat per desplaçar-nos; per casa, anar a comprar, anar a la feina, inclús és l´activitat més senzilla i l´abast de casi tothom a l´hora de fer “gimnàstica” en el nostre dia a dia.
Cadascú de nosaltres tenim una forma diferent de caminar, que hem anat adquirint durant tota la nostra vida; de petits ens hem identificat amb la dels nostres pares i la de persones properes i amb el temps ha anat canviant, acord amb el nostre caràcter i amb les experiències viscudes.
Quan caminen,normalment, no ens plantejem si ho fem corbats, rectes, amb el cos endavant,etc, sencillament caminem de la manera que inconcientment hem aprés. Adonar-nos de com és la nostra manera de caminar ens pot ajudar a comprendre com som i com ens movem per la vida. Per exemple; una persona que camini amb les espatlles caigudes i el cos corbat, podria ser que fos una persona introvertida i que reprimeix els seus sentiments.
Sovint, la manera de caminar que aprenem no és la més higiènica per la nostra salut. Per aquest motiu us suggereixo algunes pautes que us poden ser d´ajuda per millorar la vostra manera de caminar:
- Pren consciencia de la teva manera de caminar, respectant la postura actual.
- No la modifiquis directament, abans observa-la i nota com et sents amb ella després de conèixer-la.
- Tingues present la manera correcte de caminar que t´explico seguidament: quan fas la passada, el primer impacte del peu amb al terra ha de ser amb el taló, després deixa caure el pes cap a la part externa del peu passant pel dit petit, pels altres dits fins arribar el dit gros i serà amb aquest moment, quan el peu aguanta tot el pes del cos i a la vegada s´impulsa amb el dit gros per fer el següent pas. És important que ho facis amb el genoll semiflexionat i mantenint la pelvis, el tronc, les cervicals i el cap com en la posició correcte de peu (veure article anterior).
- Intenta caminar més lent i suau, i ser conscient de cada pas i no està pensant amb coses que t’estressin mentre camines. Segurament, caminant més relaxat millorarà la teva respiració i en conseqüència la teva postura.
- Evitar portar freqüentment el següent calçat: sabates amb tacons alts perquè fan que es carregui molt la part anterior del peu i multiplica per deu les deformacions dels peus; les xancletes perquè és un calçat que no estabilitza el peu i per tant transmet a través de la cama més impacte a les articulacions i a la columna vertebral; les sabates estretes perquè no deixen moure el peu amb naturalitat i fa que augmenti el risc de lesions i també de deformacions dels peus.
Dit això, us proposo que llegiu amb atenció algunes maneres incorrectes de caminar:
• Caminar amb els talons, és a dir, donant un impacte molt fort amb el taló quan es fa la passa (caminar molt ràpid, estar enfadat, anar descalç, anar pla, amb tacons durs i alts). Les ones d´impacte amb el taló es transmeten a través de la cama fins les articulacions de la pelvis i la columna provocant sobrecàrregues en alguna d´aquestes.
• Caminar començant la passada amb la planta, amb la punta o fins hi tot amb el lateral del peu. Aquest fet pot donar-te problemes de fascitis plantar, dolors a la part anterior del peu i un augment de les deformacions del peu.
• Caminar amb un augment de la curvatura lumbar “ traient cul”. Aquest mal hàbit pot provocar-te, a la llarga, dolor lumbar. Aquesta mala postura va acompanyada de hiperxtensió de genoll i el cos tirat lleugerament endavant.
• Caminar amb el cap inclinat cap endavant i les espatlles caigudes. Aquest fet pot provocar-te dolor a les cervicals i també contractures a la zona de trapezis i dorsals.
• Caminar excessivament relaxat, desequilibrat i inestable. Aquesta manera de caminar es caracteritza perquè la persona fa moviments estranys amb diferents parts del cos. Et poden apareixer dolors en diferents part del cos.
• Caminar estressat, ràpid i nerviós. El cap i el tronc estant inclinats endavant i avall, les espatlles pujades. L´expressió facial està rígida, tancada i amb la mandíbula apretada. Acostuma a donar-te tensió muscular a les zones més dèbils del teu cos.
Adona’t si en la teva manera de caminar pots millorar algun dels aspectes detallats anteriorment i si és així, intenta modificar-la un cop el dia durant almenys un minut cada dia i pren consciencia de com et sents així. D´aquesta manera aniràs automatitzant els canvis.
Anims!!!!! els canvis en la postura i en la manera de caminar són lents, però a la llarga són molt beneficiosos per el teu benestar.
Bibliografia:
El fisioterapeuta a casa. Lluís puig. Ed. Viena edicions
El gran libro del dolor de espalda. Mike hage. Ed. Paidós.
Estiramientos de cadenes musculares.Jorge Ramón Gomaríz.Ed.La liebre de marzo.
Cadascú de nosaltres tenim una forma diferent de caminar, que hem anat adquirint durant tota la nostra vida; de petits ens hem identificat amb la dels nostres pares i la de persones properes i amb el temps ha anat canviant, acord amb el nostre caràcter i amb les experiències viscudes.
Quan caminen,normalment, no ens plantejem si ho fem corbats, rectes, amb el cos endavant,etc, sencillament caminem de la manera que inconcientment hem aprés. Adonar-nos de com és la nostra manera de caminar ens pot ajudar a comprendre com som i com ens movem per la vida. Per exemple; una persona que camini amb les espatlles caigudes i el cos corbat, podria ser que fos una persona introvertida i que reprimeix els seus sentiments.
Sovint, la manera de caminar que aprenem no és la més higiènica per la nostra salut. Per aquest motiu us suggereixo algunes pautes que us poden ser d´ajuda per millorar la vostra manera de caminar:
- Pren consciencia de la teva manera de caminar, respectant la postura actual.
- No la modifiquis directament, abans observa-la i nota com et sents amb ella després de conèixer-la.
- Tingues present la manera correcte de caminar que t´explico seguidament: quan fas la passada, el primer impacte del peu amb al terra ha de ser amb el taló, després deixa caure el pes cap a la part externa del peu passant pel dit petit, pels altres dits fins arribar el dit gros i serà amb aquest moment, quan el peu aguanta tot el pes del cos i a la vegada s´impulsa amb el dit gros per fer el següent pas. És important que ho facis amb el genoll semiflexionat i mantenint la pelvis, el tronc, les cervicals i el cap com en la posició correcte de peu (veure article anterior).
- Intenta caminar més lent i suau, i ser conscient de cada pas i no està pensant amb coses que t’estressin mentre camines. Segurament, caminant més relaxat millorarà la teva respiració i en conseqüència la teva postura.
- Evitar portar freqüentment el següent calçat: sabates amb tacons alts perquè fan que es carregui molt la part anterior del peu i multiplica per deu les deformacions dels peus; les xancletes perquè és un calçat que no estabilitza el peu i per tant transmet a través de la cama més impacte a les articulacions i a la columna vertebral; les sabates estretes perquè no deixen moure el peu amb naturalitat i fa que augmenti el risc de lesions i també de deformacions dels peus.
Dit això, us proposo que llegiu amb atenció algunes maneres incorrectes de caminar:
• Caminar amb els talons, és a dir, donant un impacte molt fort amb el taló quan es fa la passa (caminar molt ràpid, estar enfadat, anar descalç, anar pla, amb tacons durs i alts). Les ones d´impacte amb el taló es transmeten a través de la cama fins les articulacions de la pelvis i la columna provocant sobrecàrregues en alguna d´aquestes.
• Caminar començant la passada amb la planta, amb la punta o fins hi tot amb el lateral del peu. Aquest fet pot donar-te problemes de fascitis plantar, dolors a la part anterior del peu i un augment de les deformacions del peu.
• Caminar amb un augment de la curvatura lumbar “ traient cul”. Aquest mal hàbit pot provocar-te, a la llarga, dolor lumbar. Aquesta mala postura va acompanyada de hiperxtensió de genoll i el cos tirat lleugerament endavant.
• Caminar amb el cap inclinat cap endavant i les espatlles caigudes. Aquest fet pot provocar-te dolor a les cervicals i també contractures a la zona de trapezis i dorsals.
• Caminar excessivament relaxat, desequilibrat i inestable. Aquesta manera de caminar es caracteritza perquè la persona fa moviments estranys amb diferents parts del cos. Et poden apareixer dolors en diferents part del cos.
• Caminar estressat, ràpid i nerviós. El cap i el tronc estant inclinats endavant i avall, les espatlles pujades. L´expressió facial està rígida, tancada i amb la mandíbula apretada. Acostuma a donar-te tensió muscular a les zones més dèbils del teu cos.
Adona’t si en la teva manera de caminar pots millorar algun dels aspectes detallats anteriorment i si és així, intenta modificar-la un cop el dia durant almenys un minut cada dia i pren consciencia de com et sents així. D´aquesta manera aniràs automatitzant els canvis.
Anims!!!!! els canvis en la postura i en la manera de caminar són lents, però a la llarga són molt beneficiosos per el teu benestar.
Bibliografia:
El fisioterapeuta a casa. Lluís puig. Ed. Viena edicions
El gran libro del dolor de espalda. Mike hage. Ed. Paidós.
Estiramientos de cadenes musculares.Jorge Ramón Gomaríz.Ed.La liebre de marzo.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)